Test –V/F
Aristòtil va ser preceptor de Carlemany.
L’Acadèmia és el nom de l’ escola que fundà Aristotil.
La teoria hylemòrfica ens diu que tota la substància consta de matèria i forma.
La Teleologia és la ciència que estudia la divinitat.
Aristòtil no creia en l’existència de l’atzar.
El Paradigma Geocèntric afirma que la Terra gira al voltant del sol.
Segons Aristòtil, la teoria de les idees és inútil.
Segons Aristòtil, la matèria és acte, i la forma potencia.
L’home és un membre de l’ organisme de la polis.
Per Aristòtil, si les idees són les substàncies de les coses, aleshores no poden existir separades d’aquestes.
Aristòtil creu que el canvi no existeix.
La ciència és un coneixement necessari, universal i cert de les coses.
La Sil·logística és l’ estratègia militar que Aristòtil dissenya per a la defensa de la polis.
La política és una ciencia pràctica que estudia el bé de la comunitat.
La vida virtuosa es pot aconseguir millor a pagès que a la ciutat.
Les causes, segons Aristòtil, són tres: final, eficient i formal.
El Primer Motor és mòbil.
Solucions: F,F, V,F, V, F,V,F,V, F,F,V,F,V,V, F,F.
lunes, 28 de noviembre de 2011
domingo, 27 de noviembre de 2011
La República
Llibre II:
El principal tema del llibre II de "La República" és aconseguir la justícia i un cop tinguem la justícia començar amb l'elaboració d'una ciutat perfecte. En aquesta part del llibre intervenen els germans de Plató.
S'inicia el llibre quan Plató admira els seus germans i és dona conta de que la justícia és lo principal i que no es pot justificar el contrari. (1) Aquesta justícia quan la enfoquem cap a una societat, llavors aquesta justícia passa a ser responsabilitat tan de l'home com en conjunt. (2)
La fundació de la ciutat.
Defineix una ciutat com el lloc on hi ha una societat i tos entre ells s'ajuden. (3) La ciutat és formada per tres necessitats bàsiques: la primera i la màxima necessitat és la provisió de queviures perquè puguem existir i viure. La segona és l'habitatge i la tercera el vestit i altres coses per l'estil. Per assolir les necessitats caldre que que hi hagin persones per dur a terme aquest treballa, com ara, un pagès, ell llaurar la terra i això ens assolirà la necessitat de alimentar-nos. I altres oficis bàsics per poder sobreviure, com ara, fustes i ferrers, etc. Però encara caldrà més gent que importí d'altres ciutats. I això justifica L'existència del comerç i de la moneda.(4)
Necessitat de mercaders i obrers.
Sócrates és dona conta de que la ciutat ven organitzada, és a dir, que nomes té els recursos bàsics, és una ciutat dèbil, perquè no tenen la forma física per fer altres accions per això diu que necessiten persones que donessin la seva força corporal.(5). Llavors aquesta ciutat creix i es donen conta que no hi caben i decideixen posar una exercit.
Origen de la guerra: necessitat dels exercits.
Aquests exercits és formen per millorar la seguretat de la societat de dins de la ciutat. Aquest exercit defensa mitjançant l'atac. (6)
El bon soldat.
Un bon soldat a de tenir coratge i el compara amb un gos, ja que diu que el gos distingeix l'enemic i quan sap qui ataca contra ell. (7)
L'índole del guardià ha de ser filosòfica.
Per completa la ciutat perfecte i posar la justícia dins, l'últim factor que necessita és un guardià amb unes característiques concretes, que per exposar-nos-la el compara amb un gos.(8)
Frases del llibre II:
1. ("Sense creure que la injustícia és preferible a la justícia, sou tan capaços de defensar aquesta tesi").
2. ("digué Adimant.- Però és que veus alguna cosa tal en la recerca referent a la justícia? Ja t'ho diré- li vaig fer. La justícia, diem, és cosa d'un home particular, però també és de tota la ciutat").
3. ("un lloc habitable per fer societat i ajuda-se, així l'anomenarem "ciutat").
4. ("De manera que això ens resultarà un mercat i la moneda com a signe de l'intercanvi".)
5. ( A les ciutats ben organitzades són quasi sempre els de complexió corporal més dèbil, i inútils per fer qualsevol altre treballa".) ( També hi ha uns servidors, que crec que la seva intel·ligència no està a l'altura de la nostra societat, però que tenen un vigor corporal suficient, i per tant, venen la seva força com un servei, i del preu li diuen sou, i se'ls anomena obrers.)
6. ( "de si la guerra fa el bé o el mal; pensem només fins aquí que hem trobat ja l'origen de la guerra en aquesta passió que és per a les ciutats i per als particulars la pesta més funesta cada vegada que els repercuteixen.") (" per a tot un exercit que sortirà a lluitar contra els invasors, per les postres hisendes i tot allò que dèiem.") ( aquell per al qual cadascun hagués nascut i en què pogués treballar bé tota la vida prescindint dels altres i aprofitant bé les oportunitats.").
7. ( "Cal que tos dos sagaços per descobrir l'enemic, àgils per perseguir-lo quan l'hagin descobert, i robustos per lluitar quan l'hagin atès.") ( "Però cal tanmateix que els guardians siguin amables amb els conciutadans, però ferotges amb els enemics.")
8. ("Per tant, posem sense recel això e l'home, si que ha d'esser amable amb els conciutadans i conegut, que li cal per naturalesa ser amic del saber, filosòfic".) ( " Per tant, el qui hagi d'arribar a guardià de la ciutat bo i competent ens serà filosof, i fogós i ràpid i vigorós per naturalesa.")
Vocabulari:
Trasímac- home que els forts han de mana per sobre dels altres.
Autàrquic- que es pot valdré per si mateix.
Visió de la filosòfia per la filosòfa Amelia Valcárcel
http://www.rtve.es/alacarta/videos/pienso-luego-existo/pienso-luego-existo-amelia-valcarcel/1242494/
En aquest video podem veure la visió que té la filosòfa Amelia Valcárcel sobre la filosòfia. Anomena els filosòfs més important i ella ens explica amb quin filosòf està més identificada i perquè. Al final del video apareix una amiga seva ( també filosòfa) i també exposar les seves ideologies, i ho explica des de un punt de vista molt diferent al de l'Amelia Valcárcel.
martes, 18 de octubre de 2011
Sofistes i Sòcrates
Activitats
- En que consisteix el mètode Socràtic?
El mètode socràtic és la tècnica que parteix del diàleg, on Sòcrates anava per les places i carrers dialogant gratuïtament, per trobar la veritat.
Té dues parts:
- Ironia: moment en que ell pregunta un tema del seu contertuli, on mostra ser ignorant a les preguntes que fa.
- Maièutica: moment en que ell fa una sèrie de preguntes per guiar a l’ altre persona i que arribi a la conclusió ella sola sense que ell li digui la resposta.
2. Què és el bé i la veritat segons Sòcrates? Quina relació tenen entre ells?
El bé per Sòcrates és estar bé amb les lleis i amb la justícia ja que significa estar bé amb tu mateix, ja que cada home camina de manera innata cap el bé, ja que quan s’ actua malament es far per desconeixement de la veritat, no per maldat.
La veritat per Sòcrates la troba amb el resultat del diàleg que manté amb la gent de les places i carrers, en el que els ciutadans van trobant les seves pròpies conclusions cap a la veritat.
La relació que tenen entre ells és l ‘ús de la raó ja que té com a finalitat l’ ordre moral, ja que arribes a la veritat i a fer el bé. Per això Sòcrates vol ensenyar el coneixement i l’ amor al bé.
- Compara les actituds filosòfiques sofistes amb el pensament de Sòcrates.
- Nihilisme ontològic: Sofistes, no existeix un ésser substancial i permanent al canvi i Sòcrates diu que tot ésser no existeix.
-Fenomenisme: Sofistes l’ aparença és l’ única forma de ser real, mentre que Sòcrates diu que estan vinculats al coneixement i l’ ànima.
- Subjectivisme: Sofistes l’ home és l’ únic criteri de la veritat dels judicis i per Sòcrates la veritat s’ ha de buscar dintre de cadascú.
- Sensisme: Sofistes, experiència única font de coneixement, Sòcrates cal arribar a la veritat i conèixer el bé per tenir coneixement i poder raonar.
- Convencionalisme: Sofistes, la veritat és un acord entre les parts i Sòcrates diu que la veritat es troba per mitjà del diàleg i la raó.
- Positivisme: Sofistes les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus, Sòcrates estava d’ acord amb les lleis jurídiques, però que no estaven dictades per els déus hi ho criticava, causa per la que va ser condemnat.
- Relativisme: Sofistes, les normes socials estan fetes en funció de cada societat, Sòcrates, es basa en el diàleg, per ell no existeix, o són d’ una manera o d’ una altre.
- Escepticisme: Sofistes no existeix la veritat universal, Sòcrates, s’ arriba a la veritat a partir del diàleg i la raó.
- Quin paper juga el llenguatge en els dos moviments filosòfics?
El paper que juga el moviment socràtic és per mitjà del diàleg, ja que pretén arribar al que és universal i necessari, la veritat i el bé, i vol acabar construint una veritable ciència de la moral.
El paper que juga el moviment sofista és el de un ensenyament institucional de pagament i en el que aquests primers pensadors ensenyen el relativisme, oratòria, la política Areté (excel·lència), les lleis, dret, moral, història(...), és a dir imparteixen una formació humanística necessària per al desenvolupament en les polis democràtiques.
- Que penses de l’ actitud de Sòcrates en referència als fets que el van portar a la mort?
Penso que va tenir una actitud, personalment, bona ja que tot i estar condemnat injustament va respectar les lleis, ja que per ell era millor patir una injustícia que cometre-la. To i així penso que és molt exagerat el que va fer, ja que va tenir la possibilitat d’ escapar i no ho va fer i va decidir que el matessin per una injustícia, i no estar tota la vida fugint i sent perseguit.
domingo, 16 de octubre de 2011
Esquema del primer trimestre (Sòcrates)
En l'esquema següent es resumeix tot sobre Socràtes. pot trobar els metodes que utilitzava, l'etica que tenia per fer els metode, i la finalitat que volia aconseguir utilitzan-l'ho.
(Per veure millor l'esquema ha de clicar sobre d'ella.)
Esquema del primer trimestre (Sofistes)
En aquesta esquema és resumeix qui eren, els metodes que utilitzaven, etc sobre els Sofistes.
(Per observar millor l'esquema ha de clicar sobre ella)
Filosofia Presocràtica
Activitats
1. En quants períodes se sol dividir l ‘etapa de la filosofia grega? Quins són?
Es divideix en 5 períodes:
- Període físic o presocràtric: Finals del s. VII, tot el s.VI i primers anys del s.V a.C.
- Període Humanístic: s.V a.C. Màxim esplendor de la cultura grega. Primícia d’ Atenes. (Pèricles s.V).
- Període central o ontològic: Període mes important de la filosofia grega (Plató, Aristòtil), s.IV a.C.
- Període Ètic: s.III a.C. Període de crisis social i anarquia política.
- Període religiós o romà: s.II a.C a s. II-III després de Crist.
2. A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?
Els Estoics pertanyen al període ètic, període de crisis social i anarquia política.
Els neoplatònics pertanyen al període religiós o Romà segle II a.C a segle II-III després de crist.
3. Escriu en 3 línies en què consisteix el “pas del mite al logos”.
El “pas del mite al logos” és el pas de creure en llegendes, déus(...) a creure coses reals, és a dir, el pas d’ una explicació basada en la imaginació i la de una explicació que parteix de l’ observació a la raó.
4. Com es poden classificar els mites?
Els mites es poden classificar en:
- Sagues: Històries d’ orígens.
- Contes: Històries humanístiques.
- Mites pròpiament dits: Lliçons de comportament social i moral.
Els tipus de mites és classifiquen segons la seva funció:
- Cosmogònics: quan volen explicar la creació del món.
- Teogònics: quanes refereixen a l’ origen dels Déus.
- Antropogònics: quan es refereixen a la creació de l’ home.
- Etiològics: quan intenten explicar l’ origen i el perquè de determinades institucions escatològics: quan fan referència a la vida del més enllà, imaginen la fi del món...
- Morals: quan narren la lluita entre el bé i el mal.
5. Quina és la intenció i el valor dels mites?
La intenció i el valor dels mites és transmetre un missatge a través d’ imatges. El mite no és ni veritat ni mentida. Aquests pretenen mostrar al món la desmesura i l’ excés i aquesta desmesura s’ ha de contrarestar a través de la prudència dels ciutadans (sofrosine).
Aquests eren transmesos per dues obres literàries: la Ilíada i la Odissea d’ Homer.
6. Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Perquè?
Els déus mes rellevant de la mitologia grega són:
1. Els déus aeris: representats per Apol.lo: és el símbol dels déus de sobirania, els que anomenen Olímpics. És el fill de Zeus, anomenat també Febus, (el brillant) i representa l’ ordre, el seny, la moderació, la prudència i la música amb ritme i la poesia ( Parnàs).
2. Els déus terrestres: representats per Dionís: És el fill de Zeus i Sèmele, simbolitza els déus terrestres d’ origen neolític, déu del foc, de la festa, del vi (divinitat del vi li diuen Baco ja que les seves festes són les Bacanals); també és el déu del teatre i del deliri.
7. En que consisteix el “problema de l’ Alétheia”?
Aquesta paraula era molt usada per els grecs per dir la veritat i significa: “el que estava adormit o amagat i ara ja no ho està”, la idea de fons és que la veritat és “despertar” i és “llum”. I es fa per descobrir la veritat de la mentalitat grega amb altres cultures antigues.
8. Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?
Els factors vans ser:
- Factor econòmic. Formada per Polis comerciants. País pobre i obliga a comerciar amb altres civilitzacions i contrastar i discutir diverses maneres d’ entendre el món.
- Factor sociològic. Grècia no és imperi, ciutat- estat independent. Els ciutadans tenen a prop el poder polític, coneixen el govern i el poden criticar a l’ àgora (plaça pública)
- Factor religiós. Cada ciutat té la seva manera pròpia i diferent d’ organitzar els cultes religiosos.
- Factor educatiu. Tots els ciutadans tenen l’ obligació de participar en la política de les ciutats. A l’ àgora es debaten els temes que interessen i tothom està obligat a participar-hi. Grecs educats per la discussió.
9. Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?
La diferència entre el plantejament de Tales i el de Pitàgores, és que Tales considera que l’ Arkhé és l’ aigua (fisis) que tot neix de l’ aigua i que el món és una estructura formada per desigual formes d’ aigua, i en canvi Pitàgores i els pitagònics creuen que l’ Arkhé és un número i l’ univers una gran equació.
10. En que consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?
La contradicció entre Parmènides i Heràclit es que Parmènides parla de que tot el que ens mostren els nostres sentits no és lògic (és una il·lusió) i no es pot comprendre amb la intel·ligència i nega la possibilitat del canvi perquè no podem conèixer el no- ésser. i Heràclit considera mes el canvi del logos (raó), també en trobar l’ Arkhé, la fisis, cosmos i els déus.
11.Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?
Són mes actuals la dels atomistes, els que es basen en la ciència, són els que ens donen un origen a l’ univers agrupant-se i disgregant-se en el buit. Ja que l’ ésser són els àtoms i el no- ésser que és el buit. Per tant creiem que la teoria atomista és la mes actuals ja que ens dona respostes que abans no es sabien.
sábado, 15 de octubre de 2011
Esquema del primer trimestre (Filosofia presocràtica)
Aqui podem trobar una esquema sobre el primer dossier de filosofia, on es resumeix la filosofia presocràtica. (Per poder observar-lo milllor ha de clicar sobre l'esquema.)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)