martes, 18 de octubre de 2011

Sofistes i Sòcrates

Activitats


  1. En que consisteix el mètode Socràtic?

El mètode socràtic és la tècnica que parteix del diàleg, on Sòcrates anava per les places i carrers dialogant gratuïtament, per trobar la veritat.

Té dues parts:

-         Ironia: moment en que ell pregunta un tema del seu contertuli, on mostra ser ignorant a les preguntes que fa.

-         Maièutica: moment en que ell fa una sèrie de preguntes per guiar a l’ altre persona i que arribi a la conclusió ella sola sense que ell li digui la resposta.

2.      Què és el bé i la veritat segons Sòcrates? Quina relació tenen entre ells?

El bé per Sòcrates és estar bé amb les lleis i amb la justícia ja que significa estar bé amb tu mateix, ja que cada home camina de manera innata cap el bé, ja que quan s’ actua malament es far per desconeixement de la veritat, no per maldat.
La veritat per Sòcrates la troba amb el resultat del diàleg que manté amb la gent de les places i carrers, en el que els ciutadans van trobant les seves pròpies conclusions cap a la veritat.

La relació que tenen entre ells és l ‘ús de la raó ja que té com a finalitat l’ ordre moral, ja que arribes a la veritat i a fer el bé. Per això Sòcrates vol ensenyar el coneixement i l’ amor al bé.

  1. Compara les actituds filosòfiques sofistes amb el pensament de Sòcrates.

- Nihilisme ontològic: Sofistes, no existeix un ésser substancial i permanent al canvi i Sòcrates diu que tot ésser no existeix.

-Fenomenisme: Sofistes l’ aparença és l’ única forma de ser real, mentre que Sòcrates diu que estan vinculats al coneixement i l’ ànima.

- Subjectivisme: Sofistes l’ home és l’ únic criteri de la veritat dels judicis i per Sòcrates la veritat s’ ha de buscar dintre de cadascú.

- Sensisme: Sofistes, experiència única font de coneixement, Sòcrates cal arribar a la veritat i conèixer el bé per tenir coneixement i poder raonar.

- Convencionalisme: Sofistes, la veritat és un acord entre les parts i Sòcrates diu que la veritat es troba per mitjà del diàleg i la raó.

- Positivisme: Sofistes les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus, Sòcrates estava d’ acord amb les lleis jurídiques, però que no estaven dictades per els déus hi ho criticava, causa per la que va ser condemnat.

- Relativisme: Sofistes, les normes socials estan fetes en funció de cada societat, Sòcrates, es basa en el diàleg, per ell no existeix, o són d’ una manera o d’ una altre.

- Escepticisme: Sofistes no existeix la veritat universal, Sòcrates, s’ arriba a la veritat a partir del diàleg i la raó.

  1. Quin paper juga el llenguatge en els dos moviments filosòfics?

El paper que juga el moviment socràtic és per mitjà del diàleg, ja que pretén arribar al que és universal i necessari, la veritat i el bé, i vol acabar construint una veritable ciència de la moral.

El paper que juga el moviment sofista és el de un ensenyament institucional de pagament i en el que aquests primers pensadors ensenyen el relativisme, oratòria, la política Areté (excel·lència), les lleis, dret, moral, història(...), és a dir imparteixen una formació humanística necessària per al desenvolupament en les polis democràtiques.

  1. Que penses de l’ actitud de Sòcrates en referència als fets que el van portar a la mort?

Penso que va tenir una actitud, personalment, bona ja que tot i estar condemnat injustament va respectar les lleis, ja que per ell era millor patir una injustícia que cometre-la. To i així penso que és molt exagerat el que va fer, ja que va tenir la possibilitat d’ escapar i no ho va fer i va decidir que el matessin per una injustícia, i no estar tota la vida fugint i sent perseguit.







domingo, 16 de octubre de 2011

Esquema del primer trimestre (Sòcrates)


En l'esquema següent es resumeix tot sobre Socràtes. pot trobar els metodes que utilitzava, l'etica que tenia per fer els metode, i la finalitat que volia aconseguir utilitzan-l'ho.
(Per veure millor l'esquema ha de clicar sobre d'ella.)

Esquema del primer trimestre (Sofistes)


En aquesta esquema és resumeix qui eren, els metodes que utilitzaven, etc sobre els Sofistes.
(Per observar millor l'esquema ha de clicar sobre ella)

Filosofia Presocràtica



Activitats


1. En quants períodes se sol dividir l ‘etapa de la filosofia grega? Quins són?

Es divideix en 5 períodes:

  1. Període físic o presocràtric: Finals del s. VII, tot el s.VI i primers anys del s.V a.C.
  2.  Període Humanístic: s.V a.C. Màxim esplendor de la cultura grega. Primícia d’ Atenes. (Pèricles s.V).
  3. Període central o ontològic: Període mes important de la filosofia grega (Plató, Aristòtil), s.IV a.C.
  4. Període Ètic: s.III a.C. Període de crisis social i anarquia política.
  5. Període religiós o romà: s.II a.C a s. II-III després de Crist.

2. A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?

Els Estoics pertanyen al període ètic, període de crisis social i anarquia política.

Els neoplatònics pertanyen al període religiós o Romà segle II a.C a segle II-III després de crist.

3. Escriu en 3 línies en què consisteix el “pas del mite al logos”.

El “pas del mite al logos” és el pas de creure en llegendes, déus(...) a creure coses reals, és a dir, el pas d’ una explicació basada en la imaginació i la de una explicació que parteix de l’ observació a la raó.

4. Com es poden classificar els mites?

Els mites es poden classificar en:

-         Sagues: Històries d’ orígens.
-         Contes: Històries humanístiques.
-         Mites pròpiament dits: Lliçons de comportament social i moral.

Els tipus de mites és classifiquen segons la seva funció:

      -         Cosmogònics: quan volen explicar la creació del món.
-         Teogònics: quanes refereixen a l’ origen dels Déus.
-         Antropogònics: quan es refereixen a la creació de l’ home.
-         Etiològics: quan intenten explicar l’ origen i el perquè de determinades institucions     escatològics: quan fan referència a la vida del més enllà, imaginen la fi del món...
-         Morals: quan narren la lluita entre el bé i el mal.
5. Quina és la intenció i el valor dels mites?

La intenció i el valor dels mites és transmetre un missatge a través d’ imatges. El mite no és ni veritat ni mentida. Aquests pretenen mostrar al món la desmesura i l’ excés i aquesta desmesura s’ ha de contrarestar a través de la prudència dels ciutadans (sofrosine).

Aquests eren transmesos per dues obres literàries: la Ilíada i la Odissea d’ Homer.

6. Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Perquè?

Els déus mes rellevant de la mitologia grega són:

1.   Els déus aeris: representats per Apol.lo: és el símbol dels déus de sobirania, els que anomenen Olímpics. És el fill de Zeus, anomenat també Febus, (el brillant) i representa l’ ordre, el seny, la moderació, la prudència i la música amb ritme i la poesia ( Parnàs).
2.   Els déus terrestres: representats per Dionís: És el fill de Zeus i Sèmele, simbolitza els déus terrestres d’ origen neolític, déu del foc, de la festa, del vi (divinitat del vi li diuen Baco ja que les seves festes són les Bacanals); també és el déu del teatre i del deliri.

7. En que consisteix el “problema de l’ Alétheia”?

Aquesta paraula era molt usada per els grecs per dir la veritat i significa: “el que estava adormit o amagat i ara ja no ho està”, la idea de fons és que la veritat és “despertar” i és “llum”. I es fa per descobrir la veritat de la mentalitat grega amb altres cultures antigues.

8. Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?

Els factors vans ser:

-     Factor econòmic. Formada per Polis comerciants. País pobre i obliga a comerciar amb altres civilitzacions i contrastar i discutir diverses maneres d’ entendre el món.
-     Factor sociològic. Grècia no és imperi, ciutat- estat independent. Els ciutadans tenen a prop el poder polític, coneixen el govern i el poden criticar a l’ àgora (plaça pública)
-    Factor religiós. Cada ciutat té la seva manera pròpia i diferent d’ organitzar els cultes religiosos.
-     Factor educatiu. Tots els ciutadans tenen l’ obligació de participar en la política de les ciutats. A l’ àgora es debaten els temes que interessen i tothom està obligat a participar-hi. Grecs educats per la discussió.

9. Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?

La diferència entre el plantejament de Tales i el de Pitàgores, és que Tales considera que l’ Arkhé és l’ aigua (fisis) que tot neix de l’ aigua i que el món és una estructura formada per desigual formes d’ aigua, i en canvi Pitàgores i els pitagònics creuen que l’ Arkhé és un número i l’ univers una gran equació.

10. En que consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

La contradicció entre Parmènides i Heràclit es que Parmènides parla de que tot el que ens mostren els nostres sentits no és lògic (és una il·lusió) i no es pot comprendre amb la intel·ligència i nega la possibilitat del canvi perquè no podem conèixer el no- ésser. i Heràclit considera mes el canvi del logos (raó), també en trobar l’ Arkhé, la fisis, cosmos i els déus.

11.Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?

Són mes actuals la dels atomistes, els que es basen en la ciència, són els que ens donen un origen a l’ univers agrupant-se i disgregant-se en el buit. Ja que l’ ésser són els àtoms i el no- ésser que és el buit. Per tant creiem que la teoria atomista és la mes actuals ja que ens dona respostes que abans no es sabien.








sábado, 15 de octubre de 2011

Esquema del primer trimestre (Filosofia presocràtica)


Aqui podem trobar una esquema sobre el primer dossier de filosofia, on es resumeix la filosofia presocràtica. (Per poder observar-lo milllor ha de clicar sobre l'esquema.)