Test –V/F
Aristòtil va ser preceptor de Carlemany.
L’Acadèmia és el nom de l’ escola que fundà Aristotil.
La teoria hylemòrfica ens diu que tota la substància consta de matèria i forma.
La Teleologia és la ciència que estudia la divinitat.
Aristòtil no creia en l’existència de l’atzar.
El Paradigma Geocèntric afirma que la Terra gira al voltant del sol.
Segons Aristòtil, la teoria de les idees és inútil.
Segons Aristòtil, la matèria és acte, i la forma potencia.
L’home és un membre de l’ organisme de la polis.
Per Aristòtil, si les idees són les substàncies de les coses, aleshores no poden existir separades d’aquestes.
Aristòtil creu que el canvi no existeix.
La ciència és un coneixement necessari, universal i cert de les coses.
La Sil·logística és l’ estratègia militar que Aristòtil dissenya per a la defensa de la polis.
La política és una ciencia pràctica que estudia el bé de la comunitat.
La vida virtuosa es pot aconseguir millor a pagès que a la ciutat.
Les causes, segons Aristòtil, són tres: final, eficient i formal.
El Primer Motor és mòbil.
Solucions: F,F, V,F, V, F,V,F,V, F,F,V,F,V,V, F,F.
lunes, 28 de noviembre de 2011
domingo, 27 de noviembre de 2011
La República
Llibre II:
El principal tema del llibre II de "La República" és aconseguir la justícia i un cop tinguem la justícia començar amb l'elaboració d'una ciutat perfecte. En aquesta part del llibre intervenen els germans de Plató.
S'inicia el llibre quan Plató admira els seus germans i és dona conta de que la justícia és lo principal i que no es pot justificar el contrari. (1) Aquesta justícia quan la enfoquem cap a una societat, llavors aquesta justícia passa a ser responsabilitat tan de l'home com en conjunt. (2)
La fundació de la ciutat.
Defineix una ciutat com el lloc on hi ha una societat i tos entre ells s'ajuden. (3) La ciutat és formada per tres necessitats bàsiques: la primera i la màxima necessitat és la provisió de queviures perquè puguem existir i viure. La segona és l'habitatge i la tercera el vestit i altres coses per l'estil. Per assolir les necessitats caldre que que hi hagin persones per dur a terme aquest treballa, com ara, un pagès, ell llaurar la terra i això ens assolirà la necessitat de alimentar-nos. I altres oficis bàsics per poder sobreviure, com ara, fustes i ferrers, etc. Però encara caldrà més gent que importí d'altres ciutats. I això justifica L'existència del comerç i de la moneda.(4)
Necessitat de mercaders i obrers.
Sócrates és dona conta de que la ciutat ven organitzada, és a dir, que nomes té els recursos bàsics, és una ciutat dèbil, perquè no tenen la forma física per fer altres accions per això diu que necessiten persones que donessin la seva força corporal.(5). Llavors aquesta ciutat creix i es donen conta que no hi caben i decideixen posar una exercit.
Origen de la guerra: necessitat dels exercits.
Aquests exercits és formen per millorar la seguretat de la societat de dins de la ciutat. Aquest exercit defensa mitjançant l'atac. (6)
El bon soldat.
Un bon soldat a de tenir coratge i el compara amb un gos, ja que diu que el gos distingeix l'enemic i quan sap qui ataca contra ell. (7)
L'índole del guardià ha de ser filosòfica.
Per completa la ciutat perfecte i posar la justícia dins, l'últim factor que necessita és un guardià amb unes característiques concretes, que per exposar-nos-la el compara amb un gos.(8)
Frases del llibre II:
1. ("Sense creure que la injustícia és preferible a la justícia, sou tan capaços de defensar aquesta tesi").
2. ("digué Adimant.- Però és que veus alguna cosa tal en la recerca referent a la justícia? Ja t'ho diré- li vaig fer. La justícia, diem, és cosa d'un home particular, però també és de tota la ciutat").
3. ("un lloc habitable per fer societat i ajuda-se, així l'anomenarem "ciutat").
4. ("De manera que això ens resultarà un mercat i la moneda com a signe de l'intercanvi".)
5. ( A les ciutats ben organitzades són quasi sempre els de complexió corporal més dèbil, i inútils per fer qualsevol altre treballa".) ( També hi ha uns servidors, que crec que la seva intel·ligència no està a l'altura de la nostra societat, però que tenen un vigor corporal suficient, i per tant, venen la seva força com un servei, i del preu li diuen sou, i se'ls anomena obrers.)
6. ( "de si la guerra fa el bé o el mal; pensem només fins aquí que hem trobat ja l'origen de la guerra en aquesta passió que és per a les ciutats i per als particulars la pesta més funesta cada vegada que els repercuteixen.") (" per a tot un exercit que sortirà a lluitar contra els invasors, per les postres hisendes i tot allò que dèiem.") ( aquell per al qual cadascun hagués nascut i en què pogués treballar bé tota la vida prescindint dels altres i aprofitant bé les oportunitats.").
7. ( "Cal que tos dos sagaços per descobrir l'enemic, àgils per perseguir-lo quan l'hagin descobert, i robustos per lluitar quan l'hagin atès.") ( "Però cal tanmateix que els guardians siguin amables amb els conciutadans, però ferotges amb els enemics.")
8. ("Per tant, posem sense recel això e l'home, si que ha d'esser amable amb els conciutadans i conegut, que li cal per naturalesa ser amic del saber, filosòfic".) ( " Per tant, el qui hagi d'arribar a guardià de la ciutat bo i competent ens serà filosof, i fogós i ràpid i vigorós per naturalesa.")
Vocabulari:
Trasímac- home que els forts han de mana per sobre dels altres.
Autàrquic- que es pot valdré per si mateix.
Visió de la filosòfia per la filosòfa Amelia Valcárcel
http://www.rtve.es/alacarta/videos/pienso-luego-existo/pienso-luego-existo-amelia-valcarcel/1242494/
En aquest video podem veure la visió que té la filosòfa Amelia Valcárcel sobre la filosòfia. Anomena els filosòfs més important i ella ens explica amb quin filosòf està més identificada i perquè. Al final del video apareix una amiga seva ( també filosòfa) i també exposar les seves ideologies, i ho explica des de un punt de vista molt diferent al de l'Amelia Valcárcel.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)