Revista filosófica "Filosofía hoy"

Amb aquesta direcció podreu estar actualitzats amb els esdeveniments filosofics actuals.

http://www.filosofiahoy.es/Filosofia_Hoy_Apertura.htm

Enllaços per empliar informació sobre filòsofs de selectivitat

http://www.webdianoia.com/filosofia/griega.htm

http://www.webdianoia.com/filosofia/medieval.htm

http://www.webdianoia.com/filosofia/moderna.htm

http://www.webdianoia.com/filosofia/contemporanea.htm

IMMANUEL KANT

Judici analític:	Judici sintètic:
Priori	Posterior
Necessari	No necessari
No informa del món	Informa del món
És impossible el contrari	El contrari és possible
Subjecte = predicat	No subjecte = a predicat

Judicis de casualitat
Posteriori
Sintètic
No necessari

Kant considera que si la ciència vol ser segura, ha de ser de judici causal, per tant, a priori, sintètics i necessària.

Coneixement:

Coneixement distingeix dos tipus de condicions a priori:

• Nostra sensibilitat (percebem): espai i temps.
• Nostra entreteniment (pensar): 12 categories.

Coneixement = experiència, però no sempre, sinó s'ha d'omplir amb sentits.

1. Nostra sensibilitat:
   Només percebem els que s'adapta a l'espai i el temps. I si hi ha alguna fora no és cognoscible.
   “Revolució Copernicana de Kant”: situa espai i temps com a propietats del psiquisme humà.
2. 12 categories:

Quantitat	Unitat, pluralitat, totalitat
Qualitat	Realitat, negació, limitació
Relació	Substància, casualitat, reciprocitat de l'acció
Modalitat	Possibilitat, existència, necessitat

Raó:

Ús teòric, món de l'experiència possible. Més enllà de la nostra experiència, no es pot, i faríem un mal ús de la raó. (antinòmies)

Llibertat:

ús pràctic = llibertat humana.

Món casual i fenomènic. (lliure) que depent de la nostra voluntat.

Món noümènic = s'accedeix a través de la raó pràctica.

La moral:

Iniciador de l'ètica deontològica (obligació que els humans tenim envers la nostra consciència sempre davant de qualsevol finalitat.

Autonomia = autocontrol que fa que actuïs en conseqüència.

Imperatiu categòric: forma o esquema a priori on s'ajusten totes accions que es consideren morals.

• Independent de l'experiència.
• Bona voluntat.
• Autònom.
• Dignitat humana.

1r imperatiu categòric: actua perquè les accions siguin universals.

2n imperatiu categòric: obre sempre per aconseguir la felicitat.

3r imperatiu categòric: acció que contribueixin el màxim bé de l'espècie.

Critica ètica de Kant:

Imperatiu abstracte. Les característiques són les següents:

• Rigidesa
• Universalitat.
• Deure pel deure.
• Fi en un mateix.
• Conflicte.
• Deures.
• Se sotmès a la raó.

EMPIRISME

Doctrina filosòfica que nega qualsevol altre font de coneixements que no sigui l'experiència. La possibilitat de trobar la realitat és mitjançant els sentits. Nega l'existència de les idees innates, per tant, naixem amb la ment en blanc i a partir de l'experiència la complementem.

Hi han dos tipus:

• Empirisme psicològic= elimina les idees innates.
• Empirisme epistemològic = paraules que no tenen impressió concreta.

John Locker: (1632-1704)

Nega l'existència de les idees innates tant teòriques( veritat) com pràctiques (moral).

L'experiència és l'origen del coneixement.

• Externa: (sentits externs)
• Interna: (sentits interns)

No coneixem les coses sinó les idees de les coses.

David Hume (1711-1776)

Escèptic moderat: nega la possibilitat d'un coneixement veritable.

Estudia a França

Racionalista.

Rousseau, va a Londres.

Torna a Escòcia.

Obres:

• Tractat de la naturalesa humana.
• Investigació sobre els principis de la moral.
• Historia d'Anglaterra (més popular)

Proposició:

Sistema de les ciències. Filosofia= ciència de les ciències.

Elements del coneixement:

Coneixement = sentits

Impressions = percepcions vives, actuals, proporcionades per els sentits.

Sentits estan format per:

• externs: sensacions
• interns: emocions

Hi han dos tipus de percepcions:

• Percepcions simples = tan percepció com idees.
• Percepcions complexes = dividir en parts.

Les idees es duen a terme mitjançant l'experiència.

Ment:

• Memòria: transforma les idees i les percepcions.
• Memòria conservadora: debilitada per mantenir l'ordre i l'estructura.
• Imaginació: idees complexes.

Hi han tres lleis:

• Semblança: passar d'una idea a una altre semblant.
• Contigüitat espai-temps: dos objectes que es troben en l'espai i temps.
• Causa – efecte: veiem un esdeveniment, el anterior és la causa del primer.

Les idees pertanyen a les matemàtiques, i es consideren afirmacions intuitives o demostratives.

Critica de la metafísica:

• El món: impressions de l'existència d'objectes d'un món extern.
• Jo: no és més que un feix d'impressions que hem trobat unides.
• Déu: cap impressió de la idea de Déu.

Ètica:

Intel·lectualisme moral = raó.

No nega l'existència ètica. La font de l'ètica són els sentiments.

Moral = emocions.

Descartes: Primera meditació

Descartes: Primera Meditació

En aquesta primera meditació Descartes es planteja el dubte principal i el que comporta tot el desenvolupament posterior. Descartes va veure que afirmar o negar totes les veritats individualment seria una idea estúpida i inútil. No obstant això, es va adonar que tots els coneixements que havia adquirit al llarg de la seva vida es basaven en els sentits. Per això es va plantejar: puc fiar-me dels sentits? No, ja que si he pogut comprovar que de vegades m'han enganyat, qui em diu que no ho fan sempre. Una altra observació que ho porto al dubte va ser el fet que no pogués distingir el somni de la vigília.

Tot això va portar a Descartes a pensar si realment, aquest Déu que el tant vol demostrar, vol que visquem en un món d'engany i mentida. Però això no és possible, ja que Déu és bondat suprema i no seria coherent que voldria que fóssim enganyats. Així doncs, arriba a la conclusió de la possibilitat de l'existència d'un geni maligne, que mitjançant trampes ens porta a l'error.

Frases de la primera meditació:

-          Pàg. 144 à Plantejament general del dubte: Per dur a la pràctica aquesta intenció, no serà necessari demostrar que totes elles són falses, sinó que, tenint en compte que la raó ja em persuadeix que no he de donar més crèdit a les coses que no són del tot certes i indubtables que el que no donaria a les que semblen obertament falses, em bastarà per rebutjar-les totes el més petit motiu de dubte que hi trobi.

-           Pàg. 145 à Dubtes d’allò que coneixem pels sentits: Alguna vegada m’he adonat que els sentits m’enganyaven, i la prudència ens ensenya a no fiar-nos mai del tot d’aquells que ens han enganyat una vegada.

-          Pàg. 145 à I si estic dormint?: Em trobo aquí, assegut a prop del foc, amb la bata posada, amb aquest paper a les mans, i altres coses semblants. I, com podria negar que aquestes mans i aquest cos són meus, si no és fent com fan els insensats, el cervell dels quals es troba tan pertorbat i ofuscat pels negres vapors de la bilis que asseguren constantment que són reis, quan en realitat són molt pobres, que vesteixen d’or i porpra, quan de fet van tot nus o s’imaginen ser un càntir o estar fets de vidre? Tanmateix, em cal considerar que sóc home i, per tant, que tinc costum de dormir i representar-me en somnis les mateixes coses, i de vegades altres menys versemblants que aquests insensats imaginen mentre estan desperts.

Tinc molt clar ara que no miro aquest paper amb ulls de son, que aquest cap que bellugo no està gens endormiscat- Però, si ho penso bé, recordo haver estat sovint enganyat, mentre dormia, per il·lusions semblants.

-          Pàg. 148 à I si hi ha un Déu decebedor? Tanmateix, fa molt de temps que tinc en el meu esperit una certa opinió segons la qual hi ha un Déu que ho pot tot, pel qual he estat creat i produït tal com sóc. Ara, qui em pot assegurar que aquest Déu no ha fet precisament que no hi hagi ni terra ni cel, ni cap cosa extens ni cap figura, ni magnitud ni lloc, i que, així i tot, jo tinc les sensacions d’aquestes coses, i que tot em sembli existir tal com jo ho veig?

Algú preferiria ara negar l’existència d’un Déu tan poderós abans que creure que totes les altres coses són incertes.

-          Pàg. 149 à El “geni maligne”  Suposaré doncs que hi ha, no precisament un Déu vertader, font sobirana de la veritat, sinó un cert “geni maligne”, tan astut i falaç com poderós, que ha emprat tot el seu enginyi a enganyar-me. Pensaré que el cel, l’aire, la terra, els colors, les figures, els sons i totes les coses exteriors que veiem no són més que il·lusions i artèries, que ell aprofita per sorprendre la meva credulitat.

M’aferraré obstinadament a aquest pensament; i si, per aquest mitjà, no m’és possible d’arribar a conèixer cap veritat, almenys tindré la possibilitat de suspendre el meu  judici. D’aquesta manera estaré amatent a no rebre entre les meves creences cap falsedat i prepararé tan bé el meu esperit contra totes les astúcies d’aquell gran decebedor, que, poderós i mentider com pugui ser, no podrà mai imposar-me res.