DESCRATES
Proposa:
- Defensa dogmatisme
- Refuta els
escèptics
- Defensa la
superioritat de la raó.
- Demostra mètode
racional amb matemàtiques.
Pensament
descartes:
La raó per si mateixa no pot trobar la veritat, necessita el mètode
cartesià.
Mètode cartesià:
- Evidencia: acceptar com a
veritat les coses clares i distintes.
- Anàlisis: dividir el
problema en parts més simples.
- Síntesi: reconstruir el
problema, però saben ja les parts més simples.
- Enumeració: comprovacions
rigoroses de tot el procés.
Dubte:
El dubte cartesià té tres característiques:
- És universal: general sobre
totes les coses.
- És metòdic: cal seguir unes
regles sistemàtiques.
- És teorètic: dubtem per
fonamentar millor la nostra raó.
Es motius del dubte:
- Els sentits: ens enganyen.
- Món extern: sovint no podem
distingir un somni de la realitat, per tant no estem segur de l’existència.
- Coneixement: el nostre
coneixement no està ben fonamentat.
- Geni maligne: ens fa creure que
és veritat allò que no és veritat.
- Sobre mi mateix: “Cogito, ergo
sum”. (penso, aleshores existeixo)
Teoria de les substàncies:
Substància= allò que existeix per si mateix.
Déu és substància.
Ment= res cogitant
Matèria= res extensa
Tipus:
Divina: Déu
Pensant: “jo” és substància pensat, composta per;
l’esperit, l’ànima o la ment.
Extensa: món material és la substància extensa.
Descartes distingeix:
Qualitats primàries: racionals.
Qualitats secundàries: subjectives.
Mecanisme= llibertat i depèn de la voluntat humana.
Món= maquina.
Déu = rellotge universal.
Déu no pot ser negat, ja que si no suposaria una imperfecció i no seria
perfecte
Teoria de les
idees:
Els pensaments o idees poden ser:
- Innats: naixem amb
ells i sense cap experiència.(interior)
- Adventícies: venen de fora,
exterior.
- Factícies: ve del propi
subjecte a partir de les adventícies. (exterior i interior).
Hi ha quatre tipus d’idees:
·
Clares: s’entenen i es comprenen.
·
Obscures: no s’entenen.
·
Distintes: es diferencien de la resta.
·
Confuses: no es diferencien de la resta.
Teoria de
l’anima:
Anima= pensament
Cos= extensió
- Els cos i l’anima
no es poden separar, és a dir, dualitats. Quan un mort l’altre també.
Teoria del
coneixement: (dubte)
