lunes, 20 de febrero de 2012


DESCRATES
Proposa:

  1. Defensa dogmatisme
  2. Refuta els escèptics
  3. Defensa la superioritat de la raó.
  4. Demostra mètode racional amb matemàtiques.

Pensament descartes:
La raó per si mateixa no pot trobar la veritat, necessita el mètode cartesià.

Mètode cartesià:
  1. Evidencia: acceptar com a veritat les coses clares i distintes.
  2. Anàlisis: dividir el problema en parts més simples.
  3. Síntesi: reconstruir el problema, però saben ja les parts més simples.
  4. Enumeració: comprovacions rigoroses de tot el procés.

Dubte:
El dubte cartesià té tres característiques:
  • És universal: general sobre totes les coses.
  • És metòdic: cal seguir unes regles sistemàtiques.
  • És teorètic: dubtem per fonamentar millor la nostra raó.

Es motius del dubte:
  • Els sentits: ens enganyen.
  • Món extern: sovint no podem distingir un somni de la realitat, per tant no estem segur de l’existència.
  • Coneixement: el nostre coneixement no està ben fonamentat.
  • Geni maligne: ens fa creure que és veritat allò que no és veritat.
  • Sobre mi mateix: “Cogito, ergo sum”. (penso, aleshores existeixo)


Teoria de les substàncies:

Substància= allò que existeix per si mateix.
Déu és substància.
Ment= res cogitant
Matèria= res extensa

Tipus:
Divina: Déu
Pensant: “jo” és substància pensat, composta per; l’esperit, l’ànima o la ment.
Extensa: món material és la substància extensa. Descartes distingeix:
Qualitats primàries: racionals.
Qualitats secundàries: subjectives.
 
Mecanisme= llibertat i depèn de la voluntat humana.
Món= maquina.
Déu = rellotge universal.
Déu no pot ser negat, ja que si no suposaria una imperfecció i no seria perfecte

Teoria de les idees:
Els pensaments o idees poden ser:
  • Innats: naixem amb ells i sense cap experiència.(interior)
  • Adventícies: venen de fora, exterior.
  • Factícies: ve del propi subjecte a partir de les adventícies. (exterior i interior).

Hi ha quatre tipus d’idees:
·         Clares: s’entenen i es comprenen.
·         Obscures: no s’entenen.
·         Distintes: es diferencien de la resta.
·         Confuses: no es diferencien de la resta.

Teoria de l’anima:
Anima= pensament
Cos= extensió
  • Els cos i l’anima no es poden separar, és a dir, dualitats. Quan un mort l’altre també.

Teoria del coneixement: (dubte)

Estoïcisme: (Intenten fer la felicitat)
  • Antic: Zenó de Cítion
  • Mitja: Panecis de rodes.
  • Nou: Sèneca, Epictet, Marc Aurelli.

Filosofia és divideix en:
  • Lògica
  • Física
  • Ètica (deterministes i creuen en el destí (fatum))

Savi= destí + ànima en Apathia (absència emocions i passions)
Eudaimonia= viure feliç.

Epicurisme: (filosofia jardí)
Radical: defensa plaer.
Moderat: escola epicúria.
Doctrina del plaer: anima amb pau amb si mateixa (atharaxia) i cos equilibrat (aponia).
Hi ha dos tipus de plaers:
  • Catastematics: satisfacció immediata d’una necessitat del cos i de l’ànima.
  • Cinètics: prolongació per augmentar sensació del plaer.
Pors de l’anima:
  • Mort:  quan existeix la mort “jo” no.
  • Déu: tenen propis problemes.
  • Destí: no existeix.
  • Dolor: poden viure equilibrats.

Escepticisme:

Pirró Elis= pare
Dubte universal/ solució= no dir res.

Agustí d’Hipona
Harmonització fe i raó.
Déu és la veritat absoluta
Camí intern
Influencia a Descartes.

Tomàs d’Aquino
Aristotèlic
Millor síntesi raó/fe
Summa teològica= revelació, raó i fe.

Guillem d’Occam
Separa fe i raó
Final escolàstic
Antecedent de empirisme (no univers)






.