DESCRATES

Proposa:

1. Defensa dogmatisme
2. Refuta els escèptics
3. Defensa la superioritat de la raó.
4. Demostra mètode racional amb matemàtiques.

Pensament descartes:

La raó per si mateixa no pot trobar la veritat, necessita el mètode cartesià.

Mètode cartesià:

1. Evidencia: acceptar com a veritat les coses clares i distintes.
2. Anàlisis: dividir el problema en parts més simples.
3. Síntesi: reconstruir el problema, però saben ja les parts més simples.
4. Enumeració: comprovacions rigoroses de tot el procés.

Dubte:

El dubte cartesià té tres característiques:

• És universal: general sobre totes les coses.
• És metòdic: cal seguir unes regles sistemàtiques.
• És teorètic: dubtem per fonamentar millor la nostra raó.

Es motius del dubte:

• Els sentits: ens enganyen.
• Món extern: sovint no podem distingir un somni de la realitat, per tant no estem segur de l’existència.
• Coneixement: el nostre coneixement no està ben fonamentat.
• Geni maligne: ens fa creure que és veritat allò que no és veritat.
• Sobre mi mateix: “Cogito, ergo sum”. (penso, aleshores existeixo)

Teoria de les substàncies:

Substància= allò que existeix per si mateix.

Déu és substància.

Ment= res cogitant

Matèria= res extensa

Tipus:

Divina: Déu

Pensant: “jo” és substància pensat, composta per; l’esperit, l’ànima o la ment.

Extensa: món material és la substància extensa. Descartes distingeix:

Qualitats primàries: racionals.

Qualitats secundàries: subjectives.

 

Mecanisme= llibertat i depèn de la voluntat humana.

Món= maquina.

Déu = rellotge universal.

Déu no pot ser negat, ja que si no suposaria una imperfecció i no seria perfecte

Teoria de les idees:

Els pensaments o idees poden ser:

• Innats: naixem amb ells i sense cap experiència.(interior)
• Adventícies: venen de fora, exterior.
• Factícies: ve del propi subjecte a partir de les adventícies. (exterior i interior).

Hi ha quatre tipus d’idees:

·         Clares: s’entenen i es comprenen.

·         Obscures: no s’entenen.

·         Distintes: es diferencien de la resta.

·         Confuses: no es diferencien de la resta.

Teoria de l’anima:

Anima= pensament

Cos= extensió

• Els cos i l’anima no es poden separar, és a dir, dualitats. Quan un mort l’altre també.

Teoria del coneixement: (dubte)