Segona Meditació

Segona MeditacióEn aquesta segona Meditació, Descartes té molts dubtes que no sap resoldre ni oblidar. S’allunyarà de les coses que tinguin més petit dubte igual que les coses que siguin totalmente falses.

Punt de partidaDescartes creu que tot el que veu és mentida, no existeix , i acaba dient que no hi ha res cert en el món.

Si m’enganya, existeixo
Descartes diu que si has pensat o convensut d’alguna cosa indubtablement existeixes.
Hi ha algun enganyador que fa el possible perquè jo m’enganyi. Mentre’s ell pugui o pensi ser alguna cosa ell no podrà fer que sigui ell, per tant Descartes arriba a la conclusió i diu , Jo sóc, Jo existeixo.
Descartes no pensava en l’ànima de l’èsser.
El cos és tot allò que està delimitat per una figura.

Primera Veritat: principi de la filosofiaEns parla d'un geni maligne: “ara suposo jo que hi ha algú extremament poderós i, si goso dir-ho, maliciós i astut, que esmerça totes les seves forces i tota la seva arteria a enganyar-me?”Atributs de l'ànima:
Es qüestiona si és veritat que té cos.
Sentir: no és possible sentir sense cos.
Pensar: és un atribut que li pertany ( no es separa del cos).
Ens diu que quan es deixa de pensar es deixa d'existir. Una cosa verdadera és una cosa que pensa.
Manté que ell és alguna cosa i es qüestiona que:
-El que pot passar és que el que no existeix no siguin diferents d'ell?
Reconeix que ell és, que busca saber què és ja que ha reconegut que existia.
“Coneixem a mi mateix n depèn de coses no conegudes”
“Fingir i imaginar adverteixen l'error”En definitiva sap amb certesa què és.
A la part que diu “ ara estic despert, i percebo prou clarament, me’n vaig a dormir expressament per tal que els meus somnis em representin això mateix amb més veritat i evidència” podem veure clarament com dubte del món extern (sovint no podem distingir entre el somni i la vigilia).
També fa referència al dubte cartesià de Descartes quan diu: Què sóc, doncs? Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa? Una cosa que dubta, concep, afirma, nega, vol, no vol, que també imagina i sent.(...) No sóc jo aquell que encara dubta gairebé de tot.
“ Quina cosa hi ha de totes aquestes que no sigui tan vertadera com cert és que jo sóc i existeixo, encara que dormís sempre i que aquell que m’ha donat l’ésser emprés totes les seves forces per enganyar-me? N’hi ha cap d’aquests atributs que pugui distingir-se del meu pensament o pugui dir-se que està separat de mi?”. Aquest fragment del text ens mostra perfectament la idea central de Descartes: COGITO ERGO SUM ( penso, després existeixo.) També hi surt present la idea del geni maligne com a ésser superior que ens enganya.
“Jo sóc el mateix que sent, és a dir, que rep i coneix les coses com si fossin trameses pels òrgans dels sentits, ja que en efecte veig la llum, escolto el soroll, sento la calor.” En aquest fragment ens parla de la teoria de les substàncies. En concret de la substància extensa dins de les qualitats secundaries.
Exemple del tros de cera
En el primer paràgraf ens fa una definició del que és la cera, la dolçor de la mel que té, l’olor de les flors que l’envolten, el color, la grandària. Són totes les coses que ens fan conèixer que és tracta d’un cos.
En la següent pàgina ens fa referencia a que mitjançant els sentits no és pot conèixer, ja que no et dona certesa, perquè és una substància canviant. Descartes és basa en el mètode cartesià i en la part que ens fa referencia a lo “flexible i mutable” .La cera no té sempre la mateixa forma. També Descartes diu que no totes les coses són sempre iguals que sempre van canviant, per tant, segons la teoria de les substàncies per Descartes, la cera és una substància extensa.
En la següent pàgina ens fa referencia als tipus d’idees, si és clara ( com és ara la cera ) o confusa ( com era abans la cera, ja que ara és diferent ).
Per tant podem dir que Descartes en aquest punt, ens fa mitjançant la cera una explicació del que podem extreure d’un cos ( cera ), per saber com és amb els sentits ( si ens donen certesa ), és una substància canviant ( no és sempre igual ) i per saber com era abans i ara ( idees.)

MEDITACIÓ SEGONA:De la naturalesa de l’esperit humà i que és més fàcil de conèixer que el cos
Pàgina 134-136
[Conèixer és una inspecció de la ment]
“Per la qual cosa voldria gairabé concloure que coneixem la cera per visió dels ulls i no per la sola inspeccióo de la ment”

En aquest petit fragment de les primeres línies d’aquest text Descartes ens fa referència de una de les seves tres teories de la substància, en aquest cas la teoria és la de la substància extensa i per tant deixarem apart les altres dos anomenades substància pensant i substància divina (Deu).
Pel que fa la substància extensa podem veure que es pot dividir en dos grups: Qualitat primària on predominan l’extensió, moviment, forma etc.. i la qualitat secundària on Descartes diu que aquestes qualitats provenen dels sentits i de la imaginació.
Tot seguit, com bé diuen molts dels altres filòsofs, Descartes ens diu que tot es coneix a partir dels sentits. És a dir, sense ells no podríem conèixer moltes de les coses que ara per ara coneixem i per no dir que en realitat no coneixeríem res. Aquest autor ens ho afirma dient:
“Consideraré si coneixia amb més evidència i perfecció allò que era la cera quant la percebia abans- quan creia saber que era mitjanant els sentits externs, o si més no pel sentit comú”
Per tant direm que el que ens posa en comú en aquestes línees és que la forma de percebre les coses és aplicant els sentits i que com be diu en el subtítol, conèixer és una inspecció per la ment.